En general els monestirs medievals eren autosuficients gairebé en tot. Això significava que els monjos conreaven la terra, construïen, reparaven i criaven els seus animals.
A més es dedicaven a l'oració. Alguns monestirs copiaven llibres, altres tenien hospitals on s'experimentava i s'aplicava medicina herbolaria.
Sant Benet de Nurcia, fundador de la principal ordre monacal de l'edat mitjana deia que l'ocupació del monjo havia de ser "oració i treball".
Ja en èpoques posteriors, a finals de l'edat mitjana, hi va haver alguns monestirs que van tenir empleats i els monjos van deixar el cultiu de terres.
hello
ResponderEliminarhallo
ResponderEliminarAle tonto
ResponderEliminarhola
ResponderEliminarComo os llamais
ResponderEliminar