El Mercat

Els mercats van ser un fenomen econòmic sorgit durant la Baixa Edat Mitjana a Europa Occidental, en una conjuntura expansiva del feudalisme, en la qual les ciutats estaven creixent al costat del comerç a llarga distància, l'artesania i les finances, és a dir: totes les activitats econòmiques que anaven més enllà de l'economia rural agropecuària, que encara així constituïa la gran majoria de la producció.

Consistia en una confluència organitzada de nombrosos mercaders en una localitat la posició geogràfica representés algun avantatge, que permet establir tractes comercials durant diversos dies i amb periodicitat normalment anual, amb motiu de la festa local posada sota l'advocació d'un sant patró. Les autoritats locals (com l'ajuntament) o de major nivell (senyor jurisdiccional-laic o religiós-, o el mateix rei-les funcions estan augmentant en el procés de constitució de la monarquia autoritària-) els concedeixen protecció física i una sèrie de garanties econòmiques, fonamentalment l'exempció o rebaixa substancial d'impostos. Tant per raons d'espai com pel que suposava de símbol fiscal, les fires se solien celebrar a les portes de les muralles, en esplanades obertes que l'expansió posterior de les ciutats va acabar convertint en places tancades amb edificis al voltant (plaça de mercat), molts d'ells amb funció comercial estable, i que la continuació de l'expansió del pla urbà acaba convertint en un punt cèntric de la ciutat.

A les fires es van sofisticar les pràctiques comercials i financeres (establiment de preus, diferents tipus de crèdit i pagament ajornat, com la lletra de canvi, canvi de moneda, banca, companyia comercial, etc.) Que estan en l'origen de l'anomenat capitalisme comercial .