La ciutat

La societat feudal era eminentment rural, a partir del segle XI es va produir un important desenvolupament urbà i de la classe social urbana, la burgesia, gràcies, entre altres coses, a l'expansió agrària i al desenvolupament del comerç. Progressivament el model va ser dirigint cap a una societat urbana on la burgesia va anar  delimitant el seu espai i funcions a més de prendre petites parcel · les de poder: van crear un sistema polític i organitzatiu molt diferent del practicat en el camp, prenent ells el comandament en les urbs.
 

En arribar als nuclis urbans, els burgesos s'assentaven fora de les muralles o burgs, donant lloc a l'extraradi, zona que posteriorment serà integrat a la ciutat amb una nova muralla que inclogui els nous habitants. Això donarà lloc a traçats irregulars que responien als nuclis habitacionals i no al raciocini urbanístic.

Tots dos models, el rural i l'urbà-o feudal-, així com la seva forma d'organització social o econòmica, no van ser incompatibles sinó que van conviure durant tot l'Edat Mitjana. La majoria de la població va continuar vivint al camp, sent la població de les ciutats una minoria i per tant les avantatges que s'hi trobaven-com ara més llibertat o majors ingressos-van ser gaudides per una minoria.